domingo, 18 de diciembre de 2011


diumenge 18 de desembre de 2011


Els reis de l'Orient

                          Ball amb el vent





                                                                      Vanos, 
fractals del verd
ritme constant,
ball amb el vent.
Atreuen les caravanes,
conviden a la gent
fins que una nit arriben tres reis
amb cofres, catifes
i tresors d'or i argent
descrits a milers de cartes
llunyanes de nenes i nens.
Estels i lluna, nit de dàtils i mel
remor de festa a aquell desert.
 1. Quan vas descobrir qui eren els reis?els vaig descobrir  cuanr jo tenia deves 10 anys el mo varen contar munpare   Com va ser? va ser molt emosionat perque cuant el mo varen dir no el mo creia pero a nes final va ser verat'hagués agradat no saber-ho fins més tard o abans
mme ces agrada que el mo diguesin abans perque aixo jo no demenaria tantes coses per els reis 
 2. Comenta el poema.aques poema mos trac que tres reis pasen per el desert perque hi ha nins i ninesque volen mollt de regals els reis naven en cofres ,catifers i molt de tresors les cartes que els arribaven eren nins de molt lluny

miércoles, 14 de diciembre de 2011

dimarts 13 de desembre de 2011

Un conte de nins per a fer reflexionar els adults

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
      
                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
Un nin tenia un ocellet dins una gabia , sempre amb menjar i beguda i la gabia ben neta.I una dia el nin li va obrir la gabia y li va dir ets lliure , però duia tant de temps sense sortir que se li havia oblidat com volar , es va cansar molt rapid i un poc mes i el gat s´el menja,va tornar de seguida ala se va gabia per que preferia un vida de seguretat a un de perills.
                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 
L´ocell es el protagonista, que duia tant de temps sense sortir que se li havia oblidat com volar , es va cansar molt ràpid i un poc mes i el gat s´el menja.
                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 
No per que si ala llibertat la fiques dins una gabi ya no es lliure esta encarcelada.

La Ventafocs

Cenicientas: poesia jove per a les joves


Encara existeixen les ventafocs? Hi ha moltes versions actualitzades, poemes que destrueixen la tipologia de  nina guapa, pobra, que espera i aconsegueix el seu príncep blau, guapo i ric. Llegiu el poema de Raul Vacas i  a veure què et sembla.

Cenicientas

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas

1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.
 
La Ventafocs és l'heroïna d'un popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de l'opressió injusta seguida d'un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts països i té centenars de versions arreu del món. A Occident, les versions més conegudes són la de Charles Perrault (que al seu torn està basada en una traducció de Giambattista Basile anomenada "La gatta Cennerentola" o la gata ventafocs), i la dels Germans Grimm. Com a versió estàndard moderna però, destaca la narrada a la pel·lícula d'animació de Walt Disney del 1950. La versió catalana més comuna que ha estandarditzat el nom de Ventafocs per a aquest personatge en aquesta llengua és la recollida per Joan Amades.


     2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.


A les noies rosses els parlaré de l'ocell sense niu que odia les molles dels sentimientos.A les noies d'ulls cendrosos parlaré d'un regne promès on les verges tenen descuentos.Y a les noies que parlen dels homes en els serveis de les discoteques

3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.
 

  • -Té 13 versos i 4 estrofes
  • -Té rima assonant.
  • -El tema principal son las mujeres.
  • Este poema intenta explicar que no todas las mujeres son iguales tdas son diferentes.


 4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

domingo, 11 de diciembre de 2011

dimarts 6 de desembre de 2011

El Nadal s'acosta...



               1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.Per jo nadal es uno caso malt agradable perque la gent pot sorti de festa amb els amics surti amb familia a donar una volta per es pobla
               2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.
El meu viatge de la vida seria que tota se emva familia neguesim a veure la neu i que pasesim un bon nadal
               3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.
El sol brilla
El cel es blau
Tot es alegria
Donau-me pollastre
Donau-me torrons
Fem xirinola
I canterem cançons
              4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

miércoles, 30 de noviembre de 2011


dimecres 30 de novembre de 2011


Fet social que més et preocupa


                1. Explica el fet social que més et preocupa en aquests moments.a jo me preocupa molt lo que fera es pp Explica per què i cerca informació sobre el tema, documentant-lo.perque el pp vol fer torna les coses que aviem fet añs enrrere i ara mateix ell el vol tornar a fer hi ha moltes persones de tot el mon que no estan gens decor pero la culpa la tenim noltros paer veri botal i ara noltres aurem de pagra les nostres culpes

martes, 29 de noviembre de 2011

diumenge 27 de novembre de 2011


Color de novembre


Cada estació té els seus colors que canvien mes a mes... Tota una poètica dels colors i una estètica de la natura.

Color de novembre

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

  El poema es completa amb una preciosa i poètica foto de Toni Bra  (gràcies Toni, una bellísima imatge de la tardor a la Font Roja).

          1. Explica el significat del poema 
Que cada estacio te un colot diferen per exemple l'estiu pot ser de color vermelll .

          2. Escriu comparacions que hi surtin i les coses comparades. 
Quan l'aire afluixa els pins i fa girar,i les coses comperades perjo pot ser el cel es com un vedre rosa

          3. Com diu que és el cel? 
és com un vidre rosa

          4. Què li passa a la mar? 
que el vespre deu tenir una profunda morada

         5. Com és per a tu el novembre?el novembre per jo es es una estacio molt gupa pero tambe molt horrible perque cunt plou no pots fer res  De quin color el disfressaries?jo el disfresseria de color blanc 

martes, 22 de noviembre de 2011

dimarts 22 de novembre de 2011


El dia més feliç, el dia més trist



   1. Explica el dia més feliç de la teva vida i el dia més trist, a mode de redacció. 
El dia mes feliç de se meva vida va ser cuant vaix comensar a sortir en sos meus amics per anar a sopar a un restaurant o a un bar pero el bar que anavem me sovint era un de sa meva familia que se no mia ES TERRES era es meja mes bo que avia menjat mai .El dia mes trist va ser cuant jo tenia 5 anys vaix veure un cuset meu que el teniem per anar a caza el cuset que se va morir se nomi Tobi era molt cariños i molt jugeton i tambe era el millo casado que havia tengut 

dimarts 22 de novembre de 2011


Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner




Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 
La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor?la calor  Justifica la teva resposta. A quest poema tracta de que per el hiver fa molta fret. Jo he triat la calor parque me agrada molt perque aixi no em de anar a l'escola no mos manden deures ,podem surti cunt mos dona la gana, anar amb els amics a la platja

              2. Explica la imatge que va unida al poema.
Aquesta imatge mos es plica es fret que fa hi ha tres cases una de color groc saltre de color taronja i una altre de color vermella. Aquesta imatge podem veure com neva i tambe hi ha una persona que te un abre demunt el cap. Te un moix de color nefgre en sos ulls de color teronja a les cases hi ha finesttres molt groses i unes quantes de petites tambe hi ha dues ximenelles una de color teronja i l'altre de color gris totes dues estan plenes de neu per damunt

              3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.
en Josep carner es un escriptor de poemes i son molt populars tambe es un bon autor de teatre tambe es un periodista

martes, 15 de noviembre de 2011

dimarts 8 de novembre de 2011


Ç


1. Explica el significat d'aquesta il·lustració. Opinió personal. Recorda que l'has d'aferrar al teu blog personal.
Aquest home li va canvia el dolor per una ç trencada, i li va per una gran dolço

dimarts 15 de novembre de 2011


Feina per avui dimarts, 15 de novembre de 2011

                                              


           
                  1. Entra als blogs de cada un dels teus companys i fes un comentari a l'entrada lliure, si t'ha agradat i per què, si és original o no, etc.

                  2. Entra al següent blog: www.unamardepetitsplaers.blogspot.com i comenta'n al teu les tres entrades que més t'hagin agradat i per què.

                  3. Comenta el que veus a la il·lustració de Pedro Mañas, si t'agrada i per què.

domingo, 13 de noviembre de 2011

diumenge 13 de novembre de 2011


El camí cap a la felicitat, inabastable?

El camí cap a la felicitat, inabastable?


         Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 
          
         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 
           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

  • Una actitud positiva davant la vida.
  • Habilitats socials i de comunicació.
  • Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
  • Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
  • Consciència de viure i gaudir de cada instant.
  • Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
  • Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
  • Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
  • Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
                 
           Au idò, a ser feliços! 
                         
                                                                     Antònia Lladonet
               1. Fes un resum d'aquest text 
.Que hi havia un fatasma que se nomia felicitat domes el podien veure un poc i desprees desapereixia,despres les persones malgasten ses seves vides la felicita es anar a passetgar amb els amics ,estar amb el filla,escoltar un poc de musica que t'agrada
               2. Quin és el tema principal? 
De la serca de la nostra felicitat
               3. A quines conclusions s'arriba en el text?

               4. Segons el text, què és la felicitat?La felicitat es tot lo que podem fer tots junts.I esta en sos millos amics  Com es pot ser feliç?pot ser feliç anat en sos amics, mira se tele quant agis acabat de sopar, llegir un llibre abans de anar a dormir

               5. Et consideres feliç?si Argumenta la teva resposta. 
Jo soc feliç perque sempre que vulla algo una ajuda podem comtar amb els amics i tambe en la familia
 

miércoles, 9 de noviembre de 2011

dimecres 9 de novembre de 2011


Premi!

              1. Fes una entrada lliure. Parla sobre el que vulguis, el tema que més t'interessi o no. Siguès original. L'entrada que més m'agradi, per la seva originalitat, dedicació i correcció serà premiada. Au, a pensarrrr... 
El tema que jo vull gerra se trata de se naturaleza .La natureleza es molt inportant per el animals que viuen per la selva.per els boscos...se mes inportant de aquest tema per jo es que no se an  de tirar les llaunes en terra,els restos de manjas,no tirar botelles de vidre .Perque totes aquestes coses que vos he dit perjudica molt a la natura i al medi ambien i els animals se poden mori per mejar plastic o cual que cose que es tigui per entrera.Les botelles de vidres mai se an de tirar en terra perque pot causar molts de insendis i els animals se poden morir.La naturalesa hi ha molta gent que li agrada molt escolta es renous del vent,de s'aigua quant plou,els renovets dels ocells

dimarts 8 de novembre de 2011


El pas del temps

La influència del pas del temps i de la natura sobre el nostre cos és indubtable. Rebem una influència constant de la lluna, de la boira, dels raigs del sol, del vent, de tot els nostre entorn, proper i llunyà. Cada estació té una climatologia, uns colors i unes peculiaritats que afecten, de vegades sense adonar-nos, la nostra manera de comportar-nos,  les nostres lectures i els nostres escrits.
Pensau que hi ha un temps especial i prolífic per a la poesia?si Que la tardor arrossega una certa melangia i ens indueix més fàcilment a llegir i escriure poesia?si
M'agradaria exposassis  la teva opinió sobre aquesta influència o no influència del transcórrer de l'any i les seves estacions, sobre la lectura i l'escriptura de la poesia. 
la influenci per jo es molt important perque hi ha boitra,pluja, raig de sol, vent,i lo mes important que hi ha es la natura ,Per jo l'estacions de l'any tambe son molt importans

Tot sembla el mateix, però res és dues vegades (il·lustracions d'Alex Rodríguez)



martes, 8 de noviembre de 2011

dimarts 8 de novembre de 2011


Nadie te ha querido como tú te mereces: poesía d'Isabel García Mellado

                    


Que no, niña, que no
que a ti lo que te pasa es que no saben quererte

que no, linda, que no
te huelen ni te calman ni te auroran
que no te esperan
que no te escuchan
que no (qué típico) te entienden

que ni te pintan colores ni te vuelven oración
ni te cantan por las noches pura desesperación

que no te dicen que tu barriga es la más bonita y llena
que no te acarician las tetas como es debido

que no te besan la nunca
ni te empujan los días como cometas
ni te compran un nada
para que puedas ser libre

que se te ha olvidado
cómo eras justo antes
de oír las primeras palabras
y de que se posaran éstas
en las plantas de tus pies
para tejerte una sombra que no te deja
ni cuando te cortas el pelo
o te escondes detrás del sillón violeta

que ya no estás para fiestas de 2 días
ni pa dejar el tabaco
que las piscinas ya te huelen a cansancio

que se te olvida
cara guapa
cosa fina
que para derrapar nos sobran charcos
que para deshojar nos falta vida

sal llorando
pídete el bando de los piratas
tira besos con la mano
y despídete de las faldas que te estorbaron

que no, preciosa, que no
que a ti lo que te pasa
es que nadie te ha querido como tú te mereces

El poema és d'Isabel García Mellado, del seu llibre Tic tac, toc toc (ed. Ya lo dijo Casimiro Parker). La il·lustració és d'Anton & Ina.  
       1. Llegeix aquest poema i analitza'l formalment ( núm. d'estrofes, versos, tipus de rima...).
 10 estrofas, la rima es asonante
       2. Tema del poema (en una sola paraula).romanticismo
       3. Contingut del poema (resum). 
esta poesia nos cuenta como no pueden querer a una niña la persona tenemos que saber querer ayudar a una persona quado te lo opiden i no rechazarla

       4. Et sents identificat amb el que diu?No Per què?
perque a jo la meva familia no me traten com si jo no hi fos sempre que nesesiten ayuda sempre poden contar en jo i jo els se estim molt a tota se miva familia 

diumenge 6 de novembre de 2011


Dia plujós



            1. Avui és un dia plujós. M'agradaria que cercassis tres poemes que parlin sobre la pluja. Els penges al teu blog acompanyats d'imatges i els expliques. Pots acabar l'entrada explicant si t'agrada aquesta època de l'any i per què.aquesta epoca de l'any m'agrada molt perque a jo m'agrada sempre mira com pluo cont fa una gran tormenta  
 primer poema de la pluja
 
Plou, plou, Montserrat
que la llebre va pel blat.
Aigua de pluja, aigua de neu
que la terra se la beu.


2poema de la pluja
El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
j3 poema de la pluja

Les nits de lluna plena
per ploure es mal nit                                  
la lluna es beu els nuvols
 i no plou ni un pic

dimarts 8 de novembre de 2011


El petit príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre!


El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.
Però després d’una reflexió, afegí:
- Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(…)
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El petit príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però te tocarà plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

          1. Llegeix i comenta aquest fragment sobre El Petit Príncep.El petit princep va coneixer una guineu i li va pregunta vols venir a jugar a la piloti amb mi el petit princep va dir no no puc venir i la guineu va perque perque el petit princep estava molt trist  Cerca informació sobre aquest llibre i el seu autor.Es l'obra mes coneguda d'Antoine de Saint-Exupery publicat el 1943 a Nova York es un conte poetis i filosofic sota l'asperança d'un conte per a nens

          2. Quina idea fonamental intenta expressar en aquest fragment?compartir la amistat en sos amigs