Escrit...

diumenge 17 de juny de 2012

Escrit...

1. Fes un escrit sobre el que ha estat per a tu aquest any. Pots explicar com ha anat la teva relació amb els companys, amb el professorat i amb el centre en general. També com has duit el tema dels estudis i les diferents activitats realitzades. Intenta pensar què és el que te'n duus d'aquest curs.

Per jo aquest añy a estat molt dificil pero la meamb la relacio dels meus amics a esta molt bona perque sempre pug tenir cualque ayudar i si lis demat cauque coses que no entengui i amb els professors me duit molt be.El centra esta molt be domes fa dos anys que i estic i el trob molt guay perque mai me avia canviat de institut i cunt vaig comensar domes coneixia a dues o tres persones pero despues vaig comensar a coneixe gent nova i estic molt content de aver conecgut els meus amicis de clase,i uns bons professors que e tengut aquest añy.Tambe me a agradat molt perque em fet pocques excursiones pero aquestes excuersions an esta molt guays perque mos a ayudat entendre que hi ha persones que defenses moltes coses i noltros no nos donam conte de aquestes coses que fan ells fer noltro.el tema dels estudias aquest derrares trimestre me preix que me a enatr molt mes millor que a nels dos dos primer trimestres perque ells ja avien comensat tot i aixi a nes primer trimestre vaig aprovar una assignatura pero a nes segon les vaig suspendre totes.

Democràcia real ja!

dimarts 12 de juny de 2012

Democràcia real ja!

És important estar-ne informats...

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:



* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.


* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.


* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.


* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE


* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.


* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.


* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.


* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.


* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

         1. Fes un resum del contingut del text.
Aquest text mos diu que cada setmana mos retallen coses i de cada veganada van ames i noltros no aguanterem agaire mes i en de fer cualque coses perque noltres esteim molt indignats a que mos retallins totes les coses que podem fer divertides i com diu es texto que tots esteim indignat  pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Ara noltros mos eurem de comensar a moure perr coseguir lo que volem perque no podem estar en mas plegades en de fer algo per aconseguiro   2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

a jo ma fet entendre moltes coses de lo que pasa a ne aquest molt no podem esta mai en ses mans aplagades en de fer algon perque turin deretella sez coses perque de na en marcha envant nam capa e derrera   per jo estic molt pero que molt indignat en sos retalls que fan i mes a les escoles que lis lleven ses coses que mes els iagrada a nels alumnes

dimecres 6 de juny de 2012

1. Explica quines coses t'agraden més de la natura. En fas una descripció.
Lo que mes m'agraden de sa natura es esta molt tranquil fent un pigni amb els meus amicso o en som meus familiars.Tambe m'agrada molt sente els renovets que fa el vent els ocellets i veure a primera hora del sol se aposta de sol es molt guapa a jo mencanteria viure a un bosc perque es un puesto que totom saps que es molt tranquil

2. Cerca un poema que t'agradi especialment, el penges amb una imatge i el comentes. Sobretot has d'explicar per què t'ha agradat.

A jo m'agradat molt els poemes de graciosos perquè son molt fàcils de entendre i te pots pesar els temps riure de poemes tan graciosos que hi ha 

El segle XIX

dimarts 5 de juny de 2012

El segle XIX

 1. Explica la societat espanyola del segle XIX.

La societat espanyola del segle XIX era societat de tipus estamental, basada 

en l'existència de grups caracteritzats per la possessió d'un "status" jurídic molt concret.

 2. Explica la industrialització espanyola al segle XIX.

Les transformacions econòmiques no van ser tan intenses com a d’altres països europeus com ara Gran Bretanya o Alemanya. La indústria espanyola no podia competir internacionalment perquè els seus productes eren més carsLes primeres indústries modernes van localitzar-se en zones molt concretes de l’Estat, i les més destacades van ser la tèxtil catalana i les siderúrgiques del País Basc, Astúries i Andalusia.  

  3. Amplia la informació dels apunts de socials sobre la Mineria i el Carbó.

El subsòl espanyol és ric en jaciments miners Les dues activitats mineres més importants d’aquest període estaven relacionades amb el carbó i el ferro. La poca demanda interior va comportar que la immensa majoria de la producció de ferro es dediqués a l’exportació. Això sí, l’augment de les importacions va fer que Espanya esdevingués el principal subministrador de mineral de ferro a Europa.

 4. Explica les condicions de feina dels miners i les malalties que poden contreure.

Un miner  o un minaire és una persona que treballa excavant i traslladant minerals en una mina. A Espanya, aquesta professió està regulada per l'Estatut del Miner, aprovat al Reial Decret 3255/1983 del 21 de desembre de 1983. Els miners històricament han estat actors important al moviment obrer i sindicalt. 

 5. Penja imatges relacionades amb cada activitat.

EScrits...

dimarts 5 de juny de 2012

EScrits...

1. Fes un escrit d'acomiadament de l'institut.
Jo fa molt poc añys  que estic a ne aquest institut per el als que e pasa  es sebut moltes coses que no sabie i amb les bones persones que hi ha mai avia vist un institut que enjcara no se peguesin i en nel que jo anava antes casi cada dia se pegaven a defora 
2. Fes un escrit sobre el que penses de la crisi i com afectarà el món de l'educació i el de la sanitat.

      1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.
-El tigre de bengala:
         

La seva pell és generalment de color taronja; encara que existeix una mutació genètica que produeix que la pell taronja del tigre sigui substituïda pel color blanc, a aquests tigres se'ls coneix com tigres blancs. Existeix una mutació encara més estranya (de la qual existeixen menys de 100 exemplars, tots en captivitat), coneguda com tigre d'or. El tigre és un animal nacional a l'Índia i Bangla Desh.

El tigre de Bengala estirat és la segona subespècie més gran darrere del tigre d'Amur (P. tigris altaica); els mascles mesuren aproximadament entre 2,74 - 3,10 metres de longitut, incloent la cua(que oscil·la entre 85 i 95 cm de llarg), no obstant això, es coneixen casos de tigres excepcionalment grans que van arribar els 3,60 m de llarg. El seu pes varia entre els 181 i 270 kg en el cas dels mascles, mentre que les femelles, de menor grandària, solen pesar al voltant de 140 quilograms, encara que existeixen exemplars que van arribar als 180 kg. El tigre de Bengala de major grandària conegut fou un exemplar caçat al 1967, un gran mascle de 3,20 m de llarg i d'un pes de 388,7 kg. Aquest exemplar fou tirotejat al nord de l'Índia per David Hasinger, un industrial de Philadelfia. Actualment aquest exemplar es troba exposat a l'Institut Smithsoniano, al saló dels Mamífers la longitud cranial del tigre varia de 330 a 380 mil·límetres en el cas dels mascles, i 275 - 311 mm en les femelles

-que es lo que menja:

Els tigres de Bengala són carnívors i cacen des de galls dindis reals a búfals, passant per tota una gamma de preses que inclou micos, senglars, cérvols i antílops. S'han reportat casos més rars que els tigres han atacat a criatures de rinoceront i elefant, i fins i tot d'individus que foren capaços d'abatre i devorar a altres grans carnívors com lleopards i óssos. Molt més rars són els atacs contra humans, encara que fins a fa un segle succeïen amb certa freqüència. 

                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu?

si 

 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat? 

2.3. Caldria donar-li més importància als institu

si que li donaria me inportanci perque es alla von se apre mes coses

El món torna boig...

dimarts 29 de maig de 2012

El món torna boig...

El món torna boig...

El món torna boig...

El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

Això em ve al cap quan veig informació manipulada.

Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.

 
...o sempre ho ha estat. 
Antònia Lladonet

1. Llegeix aquest text i fes un resum.
aquest tex mos diu que totes les coses que pasesn el un poble surten a un diari,a nes ordinadors i la gnet del poble lo unic que far pre defensarse de lo que ells vole son fer una monifestacio tots el gover lo unic que sap fer es maltretar el mon no repecta res de lo que dive ndomes saben dir mentides i mes metides pero mai fal lo que diven fan el revess de lo que an de fer 
2. Torna a redactar el text sense punts i a part, amb l'estructura tradicional.

Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble

Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament

Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació

Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública

Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable

Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició

Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble

Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social

Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic

Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones

Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió

Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític

Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit

Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca

Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics

3. Per què creus que l'autora l'ha escrit d'aquesta manera repetitiva? Què intenta aconseguir?
perque se les frases les estenguesim be i es molt guapo un poc complicat pero esta molt be  
4. Analitza sintàcticament les quatre primeres frases.

-Això em ve al cap cada dia que passa.

passa:verb,aixo em va al cap :es subjecte,cada dia:predicat

-Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

llegesc:ñverb,aixo en va el cap:subjecte. els diaris:predicat

-Això em ve al cap quan veig informació manipulada

veig:verb,aixo em ve al cap:subjecte,informacio manipulada:predicat

-Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.

converteixen:verb.aixo em va al cap:subjecte,en injust el que es just:predicat

5. Explica detalladament el què vol dir amb cada frase, una per una.

Pétals de versos en flor

diumenge 27 de maig de 2012

Pétals de versos en flor

            1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.
La meva entrada lliure es cunt vaig a fer feina a mercat: Els dissaptes a les 4:30 des mati me teng que eixecar per anar a fer feina a un mercat que se nom esporles es molt enfora pero primer de tot carregam la furgonet plena de fruite verduires i altres coses es molt guay perque coneixes gent de altres puestos q tu no sabies res de aquell poble es molt guapo perque la gent de alla es molt simpatica i no com a altres puestos que no son simpatics perque alla von vaig a vendre cada cinc hores els basures fan net es seu poble i cuant acaba es mercat que totom comense a recollir les seves cossei despuescuant totom a acabat fein se plaça neta despues morenam a s'hostal des pla a menjar es un restaurant molt bo i es molt barato 
               

 COMENTARI POEMA: A jo m'agradat molt aquest poema de se canço de la primaver i ade mes es darrera estrofa es se que mes m'agradat cuant diu aquesta estrofa esss se que mes me a inpectat

tu sols,Primavera

per al meu vell cor

jo estime ta vida

que bull i que mor 

            2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                         
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

Un poema se escribe simpre en verso

Cada reglon del poema es un nueva y cuando los versos se ajuntan en grupo se llama estrofa

Cuando hay una repeticion de los sonidos finales de varios versos en uin poema, exiaste lo que se llama rima

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera

(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom

en marge ignorat,

senzilla floreta

sense amic ni amat.

Tens la vida curta,

però llarg l'anhel;

alegres la vida,

vius sense recel.

Petita floreta,

qui et replegarà?,

sobre quina sina

ton goig lluirà?

Quan el sol s'aixeca,

tu guaites l'ocell

com una donzella

espera el donzell.

Voltada de brossa

ansiant l'amor,

ningú sap ta lluita

de plany i dolor.

Floreta sense flaire

que no sé ton nom,

sense amic ni amat,

eres de tothom.

Però vius joiosa,

tranquil·la, esperant;

saps que no hi ha xica

sense ball galant.

Tu sols, Primavera

per al meu vell cor!

Jo estime ta vida

que bull i que mor.

Les mares...

Les mares...

Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre donant-nos suport... sempre podem comptar amb la mare

(il·lustració deDaryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però el passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben com les estimam, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama

(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 

(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Vols besos meus?

Vols un grapat d'abraçades?

Vols un vestit d'afecte?

Vols amors a cabassades?

Vols més abraçades?

Vols molts mims?

Vols, vols.

Què vols quan vols?

Demana... que, hui, t'ho regalo, 

i que un dia

el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 

               1. Què li vas regalar a la teva mare?

La meva mare li vaig regalar una planta que se diu una orquidia i unes quantes roses de color blanques

              2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.