miércoles, 30 de mayo de 2012


dimarts 29 de maig de 2012

El món torna boig...

El món torna boig...



El món torna boig...


El món torna boig...

Això em ve al cap cada dia que passa.
Això em ve al cap quan llegesc els diaris.
Això em ve al cap quan veig informació manipulada.
Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.
Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble.
Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament.
Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació.
Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública.
Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable.
Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició.
Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble.
Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social.
Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic.
Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones.
Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió.
Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític.
Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit.
Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca.
Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics.
 
...o sempre ho ha estat. 
Antònia Lladonet

1. Llegeix aquest text i fes un resum.
aquest tex mos diu que totes les coses que pasesn el un poble surten a un diari,a nes ordinadors i la gnet del poble lo unic que far pre defensarse de lo que ells vole son fer una monifestacio tots el gover lo unic que sap fer es maltretar el mon no repecta res de lo que dive ndomes saben dir mentides i mes metides pero mai fal lo que diven fan el revess de lo que an de fer 
2. Torna a redactar el text sense punts i a part, amb l'estructura tradicional.
Això em ve al cap cada dia que passa.

Això em ve al cap quan no s'escolta el clam d'un poble
Això em ve al cap quan titllen de delinqüents estudiants universitaris que es manifesten pacíficament
Això em ve al cap quan es maltracta el món de l'educació
Això em ve al cap quan es condemna a mort la sanitat pública
Això em ve al cap cada vegada que no es condemna el que realment és condemnable
Això em ve al cap quan les forces de seguretat abusen de la seva condició
Això em ve al cap quan no es respecten la llengua i la cultura d'un poble
Això em ve al cap cada vegada que no es respecten els drets vitals de les persones, sigui quin sigui el color de la seva pell, la seva procedència o condició social
Això em va al cap quan no es valora prou el món artístic
Això em ve al cap quan no es valora una assignatura que ensenya valors que contribueixen a ser millors persones
Això em ve al cap quan neguen la llibertat d'expressió
Això em ve al cap quan acomiaden persones de la  feina pel seu color polític
Això em ve al cap quan  veim gent col·locada en un lloc de feina a dit
Això em ve al cap quan veig personatges  monàrquics que no són jutjats com toca
Això em ve al cap quan un pobre vota el partit dels rics
3. Per què creus que l'autora l'ha escrit d'aquesta manera repetitiva? Què intenta aconseguir?
perque se les frases les estenguesim be i es molt guapo un poc complicat pero esta molt be  
4. Analitza sintàcticament les quatre primeres frases.
-Això em ve al cap cada dia que passa.
passa:verb,aixo em va al cap :es subjecte,cada dia:predicat



-Això em ve al cap quan llegesc els diaris.

llegesc:ñverb,aixo en va el cap:subjecte. els diaris:predicat


-Això em ve al cap quan veig informació manipulada
veig:verb,aixo em ve al cap:subjecte,informacio manipulada:predicat



-Això em ve al cap quan converteixen en injust el que és  just.
converteixen:verb.aixo em va al cap:subjecte,en injust el que es just:predicat


5. Explica detalladament el què vol dir amb cada frase, una per una.

lunes, 28 de mayo de 2012


diumenge 27 de maig de 2012


Pétals de versos en flor


            1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.
La meva entrada lliure es cunt vaig a fer feina a mercat: Els dissaptes a les 4:30 des mati me teng que eixecar per anar a fer feina a un mercat que se nom esporles es molt enfora pero primer de tot carregam la furgonet plena de fruite verduires i altres coses es molt guay perque coneixes gent de altres puestos q tu no sabies res de aquell poble es molt guapo perque la gent de alla es molt simpatica i no com a altres puestos que no son simpatics perque alla von vaig a vendre cada cinc hores els basures fan net es seu poble i cuant acaba es mercat que totom comense a recollir les seves cossei despuescuant totom a acabat fein se plaça neta despues morenam a s'hostal des pla a menjar es un restaurant molt bo i es molt barato 
               


 COMENTARI POEMA: A jo m'agradat molt aquest poema de se canço de la primaver i ade mes es darrera estrofa es se que mes m'agradat cuant diu aquesta estrofa esss se que mes me a inpectat
tu sols,Primavera
per al meu vell cor
jo estime ta vida
que bull i que mor 


            2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                         
                              1.2. Explica l'estructura del poema.
Un poema se escribe simpre en verso
Cada reglon del poema es un nueva y cuando los versos se ajuntan en grupo se llama estrofa
Cuando hay una repeticion de los sonidos finales de varios versos en uin poema, exiaste lo que se llama rima




Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?
Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.
Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

miércoles, 23 de mayo de 2012


Les mares...

Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre donant-nos suport... sempre podem comptar amb la mare
(il·lustració deDaryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però el passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben com les estimam, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama
(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.


El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 
(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.
Què vols quan vols?
Vols besos meus?
Vols un grapat d'abraçades?
Vols un vestit d'afecte?
Vols amors a cabassades?
Vols més abraçades?
Vols molts mims?
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Demana... que, hui, t'ho regalo, 
i que un dia
el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 
               1. Què li vas regalar a la teva mare?
La meva mare li vaig regalar una planta que se diu una orquidia i unes quantes roses de color blanques
              2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.

Sota el mateix estel...



            1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.
Per jo aqueste projecte del sota el meteix estel a esta molt be perque alla podem fer feina totom i lo que me a portat mes es que e conegut a unes persones que saben molt de poemes i poesies i jo e apres molt de aquestes coses perque ara se entendre be la poesia i els poem

            2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.
Per jo el meu grup de clase son molt inportants perque mos podem ayudar entre uns i els altres perque jo casi sempre me an ayudat a entendre be les coses.Son molt bons nins i nines i mos divertim tots plagats 


           3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs. 
Hola carolina Ibac estic enquenta amb aquest any aver fet feina amb tu perque amb tu ses coses se poden entrendre molt aviat i es molt guay perque mos fas poemes i mos dius poesise jo aquest any e apres a entendre la poesia i els poemes te te dong se gracis per tot lo que as fet fins aquest any


martes, 22 de mayo de 2012



dimarts 22 de maig de 2012

Un més de literatura

             

                 1. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog. 
José María de Pereda nació en Polanco (provincia de Santander, actual Cantabria) en 1833. Perteneciente a una familia hidalga, viajó mucho por el extranjero y fue diputado carlista, aunque más tarde se dedicó al cultivo de sus tierras y a la literatura. Contó con la amistad de Galdós, pese su opuesta ideología política. Murió en 1906 en su pueblo natal.
Comenzó su producción literaria como costumbrista: inclinado al realismo con dotes de observación, publicó Escenas montañesas. Más tarde encontraría su fórmula ideal de la novela, al insertar aquel costumbrismo en una visión enamorada del paisaje y de las gentes de la montaña, con sus pasiones y su lenguaje característico. En sus primeras novelas de este tipo (novela idilio), solía enfrentar la paz y la ignorancia de aquella gente rústica con las asechanzas políticas de la vida moderna (Don Gonzalo de la Gonzalera y De tal palo tal astilla). Defendía una tesis que hoy en día aceptarían muy pocos. La novela idilio termina cuando Pereda decidió renunciar a la defensa explícita de tesis alguna. A esta segunda época pertenecen relatos como Sotileza (epopeya de unos pescadores cántabros) y La puchera. La que es considerada su obra maestra es Peñas arriba (1895), cuyo bucolismo descriptivo y el casticismo de su estilo puede parecer hoy en día obsoleto. Pese a ello, José María de Pereda es considerado un gran narrador, dotado de gran capacidad descriptiva y épica.
File:JMPereda.jpg

lunes, 21 de mayo de 2012

entrada lliure:


La meva entrada lliure sera un disspte a se colonia de sant jordi vaix anar amb uns amics sobre les 7:00 des vespre i despues varem anar a la playa des marques a nedar i varem fer les 9 nedant i despues varem jkugar un poc amb se arena de la playa amb els meus amics.Els meus
amicseren:alleff,tatiana,miriam,eriksson,ruben.eli,braian i jo depus tots varem anar a fer un gelat a un xirimguito que i avia per alla cuant totom avia comprar el seu gelat mos varem anar a fer una volta per se coloni i despues varem anar a sopar a un restauran 


Més poemes, aquests diferents a la resta...

Poemes visuals i poemes objecte

      
        
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

El poema visual : es una forma experimental en la que la imatge, el eleentplastic,en tota sa feceta,tecnica y soport,predomina sobre el resta dels components

poema objecte:esun caso privilegiado de pasaje



    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.



poemes visuals

 

 




   


 


 



 


poemes objecte


   

 









    3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.