diumenge 29 de gener de 2012
La igualtat entre les persones i la teva expressió escrita
1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.
Durant dècades, les aportacions de les dones i les reivindicacions dels moviments feministes han fet possible importants avenços en l’assoliment de la igualtat entre dones i homes. A nivell mundial, el reconeixement legal dels drets de les dones com a drets universals ha fet recentment un pas històric en l’acceleració de la defensa d’aquests drets, gràcies a la creació, el passat mes de juliol, per part de l’Assemblea de les Nacions Unides, de l’agència ONU Dones (UNWomen), entitat per a la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones, que dirigida per Michelle Bachelet, treballarà per assolir aquests objectius mitjançant la introducció de la perspectiva de gènere en les actuacions de l’ONU.
2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.
i havia un llop - només ossos i pell -
tant vetllaven els cans nit i dia!
El llop trobava un gos, tot cepat i tot bell,tant vetllaven els cans nit i dia!
gras, lluent, que, distret, era eixit fora via.
Atacar-lo i fer-ne bocins,
per al llop serien llamins;
mes calia lliurar batalla
i aquell diastre era de talla
per defensar-se amb ardiment.
El llop, doncs, s'hi atansa humilment.
Entra en conversa, li fa un compliment,
com que li admirés la ufania.
- Bell senyor, si així us plaïa
tan gros fóreu com jo - va respondre-li el ca. -
Deixeu el bosc, i és encertar.
Els vostres viuen miserables,
roïns, tabals, pobres diables;
comporta llur estat la fam fins a morir.
On s'és vist! Res segur! Cap dolça àpat a casa!
Tot a la punta de l'espasa!
Quant millor el vostre fat si vinguéssiu amb mi! -
El llop digué: - Quin treball m'ha de recaure?
-Oh, foteses! - fa el gos: - encalçar el vianant
que va amb garrot, i el mendicant;
manyagar els del casal, a nostramo complaure.
El vostre sou seria raure
deixalles de mil menes que mai no tenen fi:
ara ossos de pollastre, ara de colomí;
sense parlar d'amoixadures. -
Ja el llop es veia, doncs, aital felicitat,
tot escampant llàgrimes pures.
Mes fent camí, veié el coll del gos, pelat.
- Què és això? - diu -. No res- Com s'entèn? - Poca cosa.
- Vejam. - Potser el collar per on estic fermat
és, talment, el motiu d'eixa lleugera tosa.
- Fermat! - exclama el llop. - Així, doncs no correu
on us plagui? - No pas tot jorn, no val la pena.
- Doncs la val, i tant, que tot ço que mengeu,
la veritat, mon cor no emplena;
d'un tresor, a aquest preu, no em veuríeu avar.-
Mestre llop ell que sí, que fuig. I corre encar