martes, 31 de enero de 2012

diumenge 29 de gener de 2012

La igualtat entre les persones i la teva expressió escrita

           


               1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin. 
Durant dècades, les aportacions de les dones i les reivindicacions dels moviments feministes han fet possible importants avenços en l’assoliment de la igualtat entre dones i homes. A nivell mundial, el reconeixement legal dels drets de les dones com a drets universals ha fet recentment un pas històric en l’acceleració de la defensa d’aquests drets, gràcies a la creació, el passat mes de juliol, per part de l’Assemblea de les Nacions Unides, de l’agència ONU Dones (UNWomen), entitat per a la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones, que dirigida per Michelle Bachelet, treballarà per assolir aquests objectius mitjançant la introducció de la perspectiva de gènere en les actuacions de l’ONU.

               2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.
i havia un llop - només ossos i pell -
tant vetllaven els cans nit i dia!
El llop trobava un gos, tot cepat i tot bell,
gras, lluent, que, distret, era eixit fora via.
Atacar-lo i fer-ne bocins,
per al llop serien llamins;
mes calia lliurar batalla
i aquell diastre era de talla
per defensar-se amb ardiment.
El llop, doncs, s'hi atansa humilment.
Entra en conversa, li fa un compliment,
com que li admirés la ufania.
- Bell senyor, si així us plaïa
tan gros fóreu com jo - va respondre-li el ca. -
Deixeu el bosc, i és encertar.
Els vostres viuen miserables,
roïns, tabals, pobres diables;
comporta llur estat la fam fins a morir.
On s'és vist! Res segur! Cap dolça àpat a casa!
Tot a la punta de l'espasa!
Quant millor el vostre fat si vinguéssiu amb mi! -
El llop digué: - Quin treball m'ha de recaure?
-Oh, foteses! - fa el gos: - encalçar el vianant
que va amb garrot, i el mendicant;
manyagar els del casal, a nostramo complaure.
El vostre sou seria raure
deixalles de mil menes que mai no tenen fi:
ara ossos de pollastre, ara de colomí;
sense parlar d'amoixadures. -
Ja el llop es veia, doncs, aital felicitat,
tot escampant llàgrimes pures.
Mes fent camí, veié el coll del gos, pelat.
- Què és això? - diu -. No res- Com s'entèn? - Poca cosa.
- Vejam. - Potser el collar per on estic fermat
és, talment, el motiu d'eixa lleugera tosa.
- Fermat! - exclama el llop. - Així, doncs no correu
on us plagui? - No pas tot jorn, no val la pena.
- Doncs la val, i tant, que tot ço que mengeu,
la veritat, mon cor no emplena;
d'un tresor, a aquest preu, no em veuríeu avar.-
Mestre llop ell que sí, que fuig. I corre encar


  Poema per a la pau     (Jaume Fulquet)


La mare donava el pit
al infanto que plorava,
   estimació el gronxava
abans de posar-lo al llit.
No podia agafar el son.
Ell encara no entenia,
ni ho entenia ningú,
perquè el món era tan cru
i es mataven dia a dia.
Ell sols era un trist infant
encerclat de cruel guerra,
que en sang tenyia la terra
i a tots els seus habitants.
Els crits de pau ressonaven
en tots els indrets del món
i clamaven les nacions
que sols la Pau desitjaven.
Dantesc era el panorama
milers eren els ferits,
i cens de morts s'apilaven
entre grans i nens petits.
A dintre dels hospitals
la sang corria per terra,
no es podia donar abast
per curar els ferits de guerra.
De gom a gom els ferits
tots els hospitals omplien
i els metges es movien
sempre en constant neguit.
Allí gent amb pell cremada
mutilats de peus i mans,
i amb la cara destrossada
anaven arribant infants.
La mort estava present
per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment,
que es desitja que ella arribi.
En el carrer el brunzit
de les bombes es sentia,
i la gent esfereïda
corrien atemorits.
El crit de Pau, no a la guerra
que tot el món demanava,
era un clam que apagava
la bomba al esclatar en terra.
Més el món, amb més esforç,
amb un crit fornit cridava
per una pau que es desitjava
engendrada entre tots.
Pau, per mirar l´horitzó,
Pau per donar-nos les mans,
Pau perquè els nostres infants
visquin sense temor.
Pau per l'àrab i el jueu
per l'hindú i el musulmà,
per al budista i el cristià
i per tots els fills de Déu.
Pau, no a la guerra,
és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots
per tot arreu de la terra.
La mare amb amor gran
dona el pit quan el fill plora
i al donar-li al cel implora
que amb Pau visqui els seu infant.

La il·lustració és de João Paulo Alvares Ruas
 
          1. Converteix aquest poema en prosa.
La mare donava el pit al infanto que plorava, estimació el gronxava abans de posar-lo al llit. No podia agafar el son. Ell encara no entenia, ni ho entenia ningú, perquè el món era tan cru i es mataven dia a dia. Ell sols era un trist infant encerclat de cruel guerra, que en sang tenyia la terra i a tots els seus habitants. Els crits de pau ressonaven en tots els indrets del món i clamaven les nacions que sols la Pau desitjaven. Dantesc era el panorama milers eren els ferits, i cens de morts s'apilaven entre grans i nens petits. A dintre dels hospitals
la sang corria per terra, no es podia donar abast per curar els ferits de guerra. De gom a gom els ferits
tots els hospitals omplien i els metges es movien sempre en constant neguit. Allí gent amb pell cremada
mutilats de peus i mans, i amb la cara destrossada anaven arribant infants. La mort estava present
per arreu on es miri.  Es tan gran el sofriment,  que es desitja que ella arribi.  En el carrer el brunzit de les bombes es sentia,  i la gent esfereïda  corrien atemorits.  El crit de Pau, no a la guerra  que tot el món demanava,  era un clam que apagava  a bomba al esclatar en terra.  Més el món, amb més esforç,amb un crit fornit cridava per una pau que es desitjava  engendrada entre tots.  Pau, per mirar l´horitzó,  Pau per donar-nos les mans,  Pau perquè els nostres infants  visquin sense temor.  Pau per l'àrab i el jueu per l'hindú i el musulmà, per al budista i el cristià i per tots els fills de Déu. Pau, no a la guerra, és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots per tot arreu de la terra. La mare amb amor gran dona el pit quan el fill plora i al donar-li al cel implora que amb Pau visqui els seu infant.

          2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?
Els canvis son que no rima, que esta diferent colocat, i es mes dificil de entendre
          3. Fes un resum del poema.
Es un poema que xerra de la pau perque ha mort molta gent inocent i no volen que segueixi aixi.
          4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?
erque aunque pareixi increible necessitam un dia per recordarlo, cosa de no hauria de ser nomes un dia a l'any sino cada dia.
          5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari

lunes, 16 de enero de 2012

diumenge 15 de gener de 2012


Me sobren paraules: cancó juvenil d'Antònia Font


Et sobren o et falten paraules? (il. de Fernando Vicente)

Me sobren paraules

Me sobren paraules:
agulla, fil de cosir, tisores, estufa.
Me sobren paraules:
vermut, patates, olives.
Paraules molt curtes, pi,
paraules molt llargues, esternoclestmastoideu,
paraules molt fàcils, mamà,
paraules difícils, obliqüitat... i jo què sé.
Me falten paraules per explicar què significa per jo.
me falten paraules...
Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes,
paraules d´amor senzilles i tendres.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava,
i tenia ses dues cares de sa lluna,
una blanca i s´altra obscura.
Me sobren paraules però no tenc res a dir
cadàver, pitufo.
Me sobren paraules,
d´aquí a dos anys me retir.
Paraules molt lletges, nyu,
paraules molt guapes, lapislàtzuli,
paraules provisionals amb es accents girats.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava,
i tenia ses dues cares de sa lluna,
una blanca i s´altra obscura.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava.
          1. Cerca informació sobre el grup musical Antònia Font i la publiques al teu blog.
(Sóller,1974) es un guitarrista, cantante y escritor mallorquín enlengua catalana. Es el compositor y guitarrista del grupo Antònia Font. Al mismo tiempo, desarrolla una carrera en solitario. Además, ha publicado un libro de poemes y una novela.
          2. Explica el que has entès d'aquesta cançó.
         Que hi ha paraules que son mes dificils ,facils ,sencilles i despres diu que hii ha molts de ditcciopnaris que podem trobar totes les paraules que no sapiguem el seu propi significat
3. Cerca el significat de les paraules en negreta.
vermut:es un licor servido durante los aperitivos que está compuesto de vino blanco, ajenjo y otras sustancias amargas
esternocleidomastoideo:es un músculo de la cara lateral del cuello
obliqüitat:
tendres:
lapislàtzuli:es una gema muy apreciada en joyería desde la antigüedad
        
  4. Coneixes el grup? Quina és la cançó que més t'agrada?
Jo no queixia cap grup i la caço que mes m'agrada a estat me sobren les paraules lo que mes ma agrada de questa canço es quant mos diu que les paraules mos sobren i les podem trobar a nes diccionari i les paraules les podem trobar molt facil, sencilles, i molt dificils i sempre que tengem un dubte tendrem un diccionar per serca el seu significat

martes, 10 de enero de 2012

dimarts 10 de gener de 2012


Si jo fos pescador, poesia de Joan Salvat Papasseit



Si jo fos pescador
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.
 1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit. Vida, obra i corrent literari al qual va pertànyer.
  Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

 2. Explica el contingut del poema. Què intenta explicar? Quin és el tema?

 aquest poema intenta explicar que si ella fos tot el podria conseguir 
el tema si jo fos pescador
 3. Omple amb el que tu series i amb el que faries: 

                   Si jo fos............si jo fos un casador no quedaria res..................................................................
                               ..............................................................................

                   Si jo fos.....................si jo fos un rei donaria doblers a la gent pobre........................................................

                               .............................................................................

                  Si jo fos.....................................sii jo fos estudiant seria molt bo per treure bones notes........................................

                              .............................................................................

dimarts 10 de gener de 2012


Comença el projecte poètic amb Carolina Reugradev Cabi




               1. Cerca informació sobre la nostra escriptora, Carolina Ibac i Verdaguer, i explica tot el que has descobert sobre ella.
              Vaig néixer a Esplugues de Llobregat el 30 de novembre del 1975. Sóc diplomada en Ciències Empresarials i a punt de llicenciar-me en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC. Actualment treballo com a docent de secundària en un institut de la comarca d’Osona
 2. Entra a la seva pàgina, la trobaràs als enllaços d'interès d'aquest blog (www.somniturquesa.com), llegeix els seus poemes i escull-ne tres que t'hagin agradat especialment. Els penges al teu blog, acompanyats d'una imatge i els comentes (contingut, temàtica, opinió personal).

Miolant…
M’enfilo al teu mur esgarrapant la pell,
cercant l’equilibri en el zel de fum
sota una lluna i el seu perfum.