Primera estrofa:la primera estrofa mos diu que les culpes les gacines perque mos fan torna en rera
segona estrofa: la segona estrofa mos diu el vesteixen de blaus els partits populars que ells domes volen tenir la rao a base de pega en la porra i tambe en cosses ells no tenen vergoña de res do mes volen fe mal a les persones innosents
tercera estrofa:el tercera estrofa mos diu que no en de tenir mai por de lo que volem defensesar
quarte estrofa:la quarte estrofa mosdui que un dotze de febre la democrasia va morir i ara estem en dol i ara en de defensar els velencians
quinta estrofa:la quinta estrofa mos diu que domes eren nens de protestaven que se expressaven pasificament
sesta estrofa:la sesta estrofa mos diu que no volem mes manifestacions que domes mos volen per ser exclaus i obedientsi que tengue el cap ben baix i que estiduem morts de por
septima estrofa:es estrofa set mos diu que ells no son persones no saben que son
miércoles, 22 de febrero de 2012
dimarts 21 de febrer de 2012
Poemes i més poemes... Sota el mateix estel
1. Penja al teu blog el nou poema de na Carolina i endevina de quin tema parla i qui el va demanar de vosaltres.
El sol em torra la cara,
amb un somriure
de banda a banda.
Tot és en calma…
de banda a banda.
Tot és en calma…
Els problemes són arreu,
El camí no és costa avall.
Però la companyia
alleuja tots els mals.
El camí no és costa avall.
Però la companyia
alleuja tots els mals.
Som éssers socials,
necessitem dels altres
per esquivar la tristesa
que produeix la soledat.
necessitem dels altres
per esquivar la tristesa
que produeix la soledat.
I és quan la felicitat surt,
després de jugar
a fet i a amagar.
després de jugar
a fet i a amagar.
Sempre surt,
tard o d’hora,
i ens omple de joia
amb forces per continuar.
tard o d’hora,
i ens omple de joia
amb forces per continuar.
El camí és costa amunt.
I creixem amb cada passa.
Ens apropem a cada cop de vent
a un cel ple d’estels fugissers.
I creixem amb cada passa.
Ens apropem a cada cop de vent
a un cel ple d’estels fugissers.
El somni ens regala el futur.
El present empeny l’esforç.
I el passat guarda els records.
El present empeny l’esforç.
I el passat guarda els records.
Ser feliç no sempre és bo.
Necessitem de vegades el dol,
per assimilar els sotracs del vol,
i no perdre mai de vista l’horitzó.
Necessitem de vegades el dol,
per assimilar els sotracs del vol,
i no perdre mai de vista l’horitzó.
Cada moment feliç
compensa un de trist.
compensa un de trist.
És l’equilibri de l’infinit.
2. Fes un comentari literari del poema. Explica el seu contingut, i esmenta les paraules que t'hagin sorprès o t'hagin agradat. Has de dir si és un poema positiu o negatiu, quina és la seva finalitat i quin és el seu protagonista.
3. Aferra el teu llarg comentari al poema penjat al grup del facebook "Sota el mateix estel".si aquest poemes es el meu perque jo vaig demenar un poema que tretes de la felicitat
lunes, 20 de febrero de 2012
Na Carolina vos ha penjat informació a la pàgina del facebook "Sota el mateix estel". Fes comentaris als seus escrits. Comunica-t'hi.
2. Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.
A casar ni a recules s’hi pot anar
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats
Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga
De l'amor
se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una
recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del
desamor, dels enamorats...
A casar ni a recules s’hi pot anar
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
Allà on hi ha amor, no hi ha rancor
Amants i lladres, busquen foscors i racons
Amor comprat, dona'l per venut
Amor de boig, vós per altre i jo per vós
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u
Amor fort dura fins a la mort
Amor gran venç totes les dificultats
Amor i senyoria, no volen companyia
Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut
Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment
Amor sense patir, això no pot ser
Amor, amb amor es paga
Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps
Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer
Amors i juraments se'ls endú el vent
Cada ase s'enamora del seu bram
Cada u està gelós de lo seu
Cal educar per amor i no per temor
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Casar-se no es sols portar el ram
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cor sense amor, jardí sense flors
Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar
De mal d'amor, els metges no en curen
De sembrar i casar, consells no vulguis donar
De tant que et vull et trec un ull
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
El boig té judici i l'enamorat no té seny
El cor no parla, però endevina
El llamp i l'amor cremen el cor
El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria
El sentiment agut és mut
Els amors passen, els amics queden
Els primeres amors són els millors
Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat
Festeig llarg, parent de la mort
Herència forta, casament en porta
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat
L'amor el va pintar un cego
L'amor és com la lluna, si no augmenta minva
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat
L'amor sempre té excusa
L'amor tot ho perdona, menys l'engany
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell
Mans gelades, enamorades
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja
Per mal casar, val més a ca-seva estar
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra
Qui bé ama, tard oblida
Qui estima, defectes no mira
Qui té amor, no dorm
Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans
Si vols que et vulguen, fes-te voler
Val més ser amat que temut
domingo, 12 de febrero de 2012
diumenge 12 de febrer de 2012
La industrialització
2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.
La Revolución industrial fue un periodo histórico comprendido entre la segunda mitad del siglo XVIII y principios del XIX, en el que Gran Bretaña en primer lugar,[1] y el resto de Europa continental después, sufren el mayor conjunto de transformaciones socioeconómicas, tecnológicas y culturales de la historia de la humanidad, desde el neolítico.
La economía basada en el trabajo manual fue reemplazada por otra dominada por la industria y la manufactura. La Revolución comenzó con la mecanización de las industrias textiles y el desarrollo de los procesos del hierro. La expansión del comercio fue favorecida por la mejora de las rutas de transportes y posteriormente por el nacimiento del ferrocarril. Las innovaciones tecnológicas más importantes fueron la máquina de vapor y la denominada Spinning Jenny,
una potente máquina relacionada con la industria textil. Estas nuevas
máquinas favorecieron enormes incrementos en la capacidad de producción.
La producción y desarrollo de nuevos modelos de maquinaria en las dos
primeras décadas del siglo XIX facilitó la manufactura en otras
industrias e incrementó también su producción.
Así es que en la Revolución industrial se aumenta la cantidad de
productos y se disminuye el tiempo en el que estos se realizan, dando
paso a la producción en serie,
ya que se simplifican tareas complejas en varias operaciones simples
que pueda realizar cualquier obrero sin necesidad de que sea mano de
obra cualificada, y de este modo bajar costos en producción y elevar la
cantidad de unidades producidas bajo el mismo costo fijo.
miércoles, 8 de febrero de 2012
dimecres 1 de febrer de 2012
Crea una història...
1.A. Crea un personatge:
Qui és aquesta dona? es una criada Què nom?no se com se nom
És casada, separada, vídua, soltera?jo crec que es soltera Té fills?no És una dona sana?si es una dona molt sana
És la senyora de la casa? jo crec que si Una criada?si L'amant?no es l'amant
Què fa?mira el paisatge Descansa de la neteja?si descansa un poc Espera l'estimat?no Pensa?nose si eipensa
Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?es molt feliç
...
1.
B. Escriu una història amb la protagonista creada. A la història ha
d'aparèixer el moment en què està a la finestra. Mínim 25 línees.
Aixo era i no era una criada que esperava a la finestra el seu marit ,per oun dia se va atura a pensar una estona a la finestra perque estava un poc cansada.Pero un dimecres la craida no tenia feina i ella per no anar tota sola per la platja va cridar el seu marit ¿I el seu marit va dir bale de qui vint minuts estare devan casa teva ? i la criada va dir bale.El seu marit se nomia Cristian nalvarez gutierrez el cotxe del seu marit era un mercedes per oelcab de una estona el seu marit i ella sen varen anar a la platja de Sa Rapita pero el sue marit tenia alergia a la arena de la platja i cuant le va trepitjar el seu marit no se va enrecorda de que era a lergic a l'arena i senvaren anar tot duna a l'hospital per ose li comencava a iflarli en peu i el meige li varen ficar una indicsio per el seu peu i el metge li va dir que tenia que reposar una setman i la seva criado no tenia carnet de cotxe pero el seu marit li va dir gafa el cotxe i morenam capa a se casa i la seva criada gafe el cotxe i varen pertir per ouns dos kilometres varen comensar a tenir probles en so motor des cotxe i la dona deves de tura el cotxe i va deixar activa i li va donar un cop de gas i va xoca rcontra un altre cotxe que no era seu i varen cridar en guardies civils per veure que avia past i resultave que la criada no teia carnet de contxe.
El seu marit al final va arriba a la cas a reposar un poc perque tenia una cama engixada de mun a vall pero la seva criada va tenir un axident a va aver de anar a l'hospital i la criado va tenir els dos braçps romputs un peu girat i le avien de opera perque tenia un tomor a nes cap i pero la opreracio va anar molt be pero despues estaven tots dos en repos para varen criad a una persona perque els ayudaes a viure un poc millor
Mans que volen com ocells...
Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
Mans que volen com ocells, que atrapen com branques, que acaricien als ocells i arbres
De les constants visites que faig al blog de Poesia Infantil i Juvenil, he llegit aquest preciós poema de Montserrat Abelló que vull compartir amb tots vosaltres.
Envejo els ocells
Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
perquè tenen ales
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
La il·lustració és de Sigrid Martínez.
2. Què esperes d'aquest segon trimestre? Fes una entrada explicant-hoAprovar totes les asignatures i dexarnoes de fe beneitures posarnos ses piles amb toters les asignatures que tengui
3. Cerca informació sobre els diferents dialectes de la llengua catalana: 3.1. Escriu els diferents dialectes que la formen.
3.2. Afegeix un mapa dels PPCC.
3.3. Explica el que és la llengua estàndard.
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial. Un altre terme sinònim de llengua estàndard és varietat estàndard
3.4. Quin dialecte parles tu?Jo parl el català
lunes, 6 de febrero de 2012
dimarts 31 de gener de 2012
Un poc de cada...
1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què...
Balears |
Ciutat
Pelegrinatge a la neu
Milers de persones aprofiten el sol de diumenge per gaudir d'un paisatge insòlit a totes les Illes
Valldemossa va atreure molts de visitants, que acabaren prenent xocolata calenta i coques de patata. Foto: J. Lladó.
ON:a Valldemossa
PERQUE:perque en les illes balears va aver gelades i nevads
QUE:1que avia una gran gelado i neu el any1956
QUANT:el dissapte
2. Entra a la pàgina www.edu365.cat, ve a MUDS DE MOTS i fes els
exercicis interactius de lèxic que hi trobaràs. Has d'entrar al lèxic
dels oficis.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)