Mans que volen com ocells...
Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
Mans que volen com ocells, que atrapen com branques, que acaricien als ocells i arbres
De les constants visites que faig al blog de Poesia Infantil i Juvenil, he llegit aquest preciós poema de Montserrat Abelló que vull compartir amb tots vosaltres.
Envejo els ocells
Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
perquè tenen ales
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
La il·lustració és de Sigrid Martínez.
2. Què esperes d'aquest segon trimestre? Fes una entrada explicant-hoAprovar totes les asignatures i dexarnoes de fe beneitures posarnos ses piles amb toters les asignatures que tengui
3. Cerca informació sobre els diferents dialectes de la llengua catalana: 3.1. Escriu els diferents dialectes que la formen.
3.2. Afegeix un mapa dels PPCC.

3.3. Explica el que és la llengua estàndard.
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial. Un altre terme sinònim de llengua estàndard és varietat estàndard
3.4. Quin dialecte parles tu?Jo parl el català
No hay comentarios:
Publicar un comentario