dimarts 17 d’abril de 2012
Lentitud veloç
Aquí teniu el primer poema personalitzat de na Carolina Ibac. Saps a qui va dirigit? Fes-ne un comentari del contingut on també expliquis el significat del curiós títol "Lentitud veloç", explica per què va dirigit a la persona pensada i fes-ne un comentari personal.
Lentitud veloç
Podria ser un llampec,
ràpid com el foc,
ràpid com el vent.
ràpid com el foc,
ràpid com el vent.
M’accelero poc a poc,
Em desaccelero de cop,
I és que sóc una contradicció
de la velocitat en acció.
Em desaccelero de cop,
I és que sóc una contradicció
de la velocitat en acció.
Porto tatuada la il·lusió
sota el meu cor tendre,
mentre les meves sabates
s’arrosseguen lentament pel terra.
sota el meu cor tendre,
mentre les meves sabates
s’arrosseguen lentament pel terra.
I és que el negre no és negre.
Ni el blanc no és blanc.
Sóc una combinació
de tots dos colors,
purs i barrejats,
Ni el blanc no és blanc.
Sóc una combinació
de tots dos colors,
purs i barrejats,
sempre alternats
aquest poema es el meu perque a jo m'agrada molt jugar a futbol per aixo el poema diu que podria ser mes rapit que llampec perque jo muy tur de fe cosses no puc esta cap segon aturar sempre teng q fer algo
No hay comentarios:
Publicar un comentario